diumenge, d’octubre 29, 2006

Per en Felip Puig i en DVD Madí

El proper dimecres els catalans i les catalanes hem d’anar a votar qui serà el següent President de la Generalitat.
Jo, és clar, votaré Montilla. Votaré socialista. Votaré socialistes. Perquè?
Doncs per Catalunya, pels catalans, per les catalanes, per la Catalunya Social, per l'inversió en salut (com deia la meva àvia: “que hagan más grande los especialistas”), per les infrastructures, per l'ocupació, pels barris, per l'igualtat d’oportunitats, per demostrar a molta gent (massa) que un senyor que es diu Montilla Aguilera pot ser Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya i aquell dia no es trencarà res, ni ningú haurà de sortir del país, ni hi haurà moviments sísmics que faran que la terra se’ns mengi a tots, per la gent que depèn d’algú per poder moure’s, caminar, menjar, pel futur del món rural a Catalunya, per tota la gent que va haver d’immigrar dels seus pobles de molts llocs d’Espanya per a poder menjar cada dia (com va haver de fer en Montilla), per tota aquella gent que està treballant de valent en aquesta campanya per veure un somni complert i, sobretot, què carai, per en Felip Puig i en DVD Madí, la ultradreta catalana, els “neocons” què es pensen què això són els Estats Units a on tot s’hi val en campanya, i què han demostrat que a Convergència (que no a Unió), saben que l’únic actiu de la seva campanya són els suposats errors del Govern de la Generalitat.
Gràcies Puig per la teva antipatia, i gràcies DVD Madí per equivocar-te de país (com diuen uns amics meus: trucutrú).
Carles Fernández, Secretari Política Municipal PSC Mataró